Fa temps que vaig descobrir Groovy (un llenguatge d’scripting sobre la JVM ideal per als que saben Java), i ara he trobat el complement ideal per a fer “pseudo-codi” (que es pot executar!) per a fer més fàcil l’estudi dels problemes de concurrència: GParallelizer. De fet, la cosa va més enllà, i es tracta d’una llibreria que facilita moltíssim la programació “en paral·lel” per aprofitar els nous multi-core…

Aquí va un petit exemple…

import org.gparallelizer.actors.pooledActors.AbstractPooledActor

class GameMaster extends AbstractPooledActor {
  int secretNum

  void afterStart() {
    secretNum = new Random().nextInt(10)
  }

  void act() {
    loop {
      react { int num ->
        if      ( num > secretNum )
          reply 'too large'
        else if ( num < secretNum )
          reply 'too small'
        else {
          reply 'you win'
          stop()
        }
      }
    }
  }
}

class Player extends AbstractPooledActor {
  String              name
  AbstractPooledActor server
  int                 myNum

  void act() {
    loop {
      myNum = new Random().nextInt(10)

      server.send myNum

      react {
        switch( it )
        {
          case 'too large':
            println "$name: $myNum was too large"; break
          case 'too small':
            println "$name: $myNum was too small"; break
          case 'you win':
            println "$name: I won $myNum"; stop(); break
        }
      }
    }
  }
}

final def master = new GameMaster()
final def player = new Player( name: 'Player', server: master )

master.start()
player.start()

Bé, sembla que aquest paradigma (que existeix des dels 70) va guanyant adeptes ara que estan de moda els multi-core: més en Groovy (1, 2) , Java, Scala, Python-Ruby (exemple chat), Erlang, .NET

L’exemple és petitó. La idea seria usar-lo per a les classes de concurrència. Els passos següents podrien ser:

- fer el jugador més “intel·ligent”: però no aporta res a les classes de Concurrència
- afegir més jugadors: servidor ha d’avisar a jugadors perdedors que la partida s’ha acabat
- servidor multi-actor: que el servidor estigui composat per més d’un actor, per tant afloren problemes d’accés concurrent al número secret…
- altres exemples en que hi hagi abraçada mortal donat el tipus de protocol…

vaja, que crec que permet “anar directament al gra” als problemes nous de Concurrència, deixant a una banda la dificultat habitual per a implementar-ho amb Java “pur”… com una mena de pseudo-codi (que es pot executar!). Un cop entesos i treballats els problemes, una darrera pràctica ja podria ser en Java “pur”.

He creat un fitxer comprimir http://namaste.maia.ub.es/actors2009-03-04.tar.gz, amb tot (groovy, llibreria actors i codi d’exemple), només cal descomprimir i executar…

; )

Una companyia de telefonia mòbil us ofereix dues tarifes:

• Tarifa A:  Té un import fix de sis euros mensuals  i cada minut de trucada té un preu de 15 cèntims d’euro.
• Tarifa B: El minut es cobra a 9 cèntims d’euro i el manteniment mensual de la línia té un cost de 9 euros mensuals.

1. Utilitzeu el full de càlcul en línia per fer una taula de valors en el que es mostri  el cost de  parlar fins a dues hores en intervals d’un quart d’hora per a cada tarifa.
2. Quina tarifa és millor? Per què?
3. Fes un gràfic amb el full de càlcul que il·lustri l’evolució de l’import segons les dues tarifes. Quin tipus de gràfic has triat? Per què?
4. Podries trobar una expressió que representi el cost de laTarifa A en funció dels minuts? i el de la Tarifa B?
5. En quin minut (exacte) es paga el mateix amb les dues tarifes (feu servir un sistema d’equaciones)?
6. Entra en el Geogebra i introdueix aquestes dues equacions. Com podem trobar el mateix resultat que heu obtingut amb el sistema d’equacions?

Dirigida a estudiants de 4rt ESO, a realitzar per parelles.

Si ets usuari habitual d’OpenOffice i vols contribuir d’alguna forma en el seu desenvolupament, ho pots fer fàcilment omplint aquesta enquesta.

Ja sé que normalment “fa pal” fer enquestes, però penseu que és una oportunitat per a participar en el projecte. Un pot pensar: “si jo no sé programar, no puc ajudar als projectes de programari lliure que uso”. Doncs bé, a vegades invertint 5 minuts (jo l’he feta i no he trigat més) ja hi estas posant el teu granet de sorra…

T’animes? [enquesta en 5 minuts]

Passa-ho! ; )

Estic provant Deepest Sender per a afegir entrades al bloc. L’he trobat aquí, on en comenten d’altres…

Un Manual de Gimp que ofereix molts exemples d’ús i en castellà…

Traducció d’aquest article sobre el pacte de la Generalitat de Catalunya amb Microsoft aparegut al Linux Magazine.

(traducció automàtica retocada)

“Cop contra el Programari Lliure: Microsoft entra a les Escoles Catalanes

El pacte d’Steve Ballmer (president de Microsoft) amb el govern català és pot veure com a un pas en contra de l’estratègia de la Generalitat sobre de Programari Lliure.

Ha estat un pacte personal entre Steve Ballmer i president del Generalitat de Catalunya José Montilla. Segons un anunci fet a Barcelona, Microsoft ha proporcionarà PC amb pantalla tàctil a les escoles Catalanes i d’altres projectes, facilitant el víncle d’estudiants i professors a el seu programari patentat. La primera acció serà dotar a la ciutat de Lleida d’un centre de càlcul nou, encara que no s’han donat més detalls.

Els encarregats de fer la transició de programari propietari a programari lliure, per part de la Generalitat, no han estat consultats sobre aquest pacte. Francesc Busquets, desenvolupador de programari al Generalitat de Catalunya, testifica: “No se’ns ha consultat ni hem participat en aquesta decisió. Fins allà on sabem, no hi ha hagut un canvi a l’estratègia d’introduir GNU/Linux a les escoles de Catalunya.”

El ministre de l’educació Ernest Maragall havia anunciat l’abril de 2008 que centenars d’escoles es canviarien a GNU/Linux. La raó principal, deia a l’època, era l’ús il·legal de programari patentat.

L’oferta de Microsoft implica la creació de comunitats virtuals sota a la seu Live@edu que oferirà comptes de correu electrònic personalitzats. Mentrestant Microsoft afirma que les prestacions no van lligades a cap plataforma en particular. Però la gestió habitual de Microsoft de les seves aplicacions i les dificultats per usar Linux a les seves pantalles tàctils, assegura que Ms-Windows serà la plataforma d’elecció.”

Tot plegat m’ha fet pensar en altres notícies que he vist en el passat, sobre la “generositat de Microsoft” amb sistemes escolars de diversos països en vies de desenvolupament, per tal de fidelitzar la seva clientela quan abans millor…

ACTUALITZAT: Softcatalà expressa la seva perplexitat davant l’atorgament a Microsoft del premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l’Estat Espanyol

Si teniu l’Open Office 3.x, només heu d’instal·lar aquesta extensió: Sun PDF Import Extension per a poder “editar” documents PDF (des de GNU/Linux, MacOS, Ms-Windows…).

Un cop us descarregueu l’extensió (pdfimport.oxt), tan sols cal que:

1. Obriu l’Open Office
2. Aneu al Menú Eines / Gestor d’extensions
3. Escolliu “Afegeix” i trieu l’extensió descarregada (pdfimport.oxt)
4. Aneu al Menú Fitxer / Obre i trieu el document PDF a editar
5. El document s’importarà com a “dibuix” (OOffice Draw), i el podreu editar
6. Aneu al Menú Fitxer / Exporta com a PDF…

; )

PD: si teniu Ubuntu i no us podeu esperar a la propera versió que ja portarà l’OpenOffice 3.x, podeu instal·lar-lo a la Intrepid Ibex 8.10 seguint aquestes instruccions.

De la crisi se n’ha parlat molt, se’n parla molt, i sembla que se’n parlarà més… Tot plegat, molta gent té la sensació que es tracta d’una crisi “d’altes esferes” que de fet “no notem gaire”… Em temo que efectivament, encara no l’hem notat gaire, perquè l’anem a notar… ja conec gent que l’està patint de primera mà…

Hi ha un “personatge estrambòtic i provocador”, conegut per les seves americanes a tot color, que com a mínim resulta distret i incita a la reflexió: Xavier Sala i Martín. Ara mateix s’està forrant amb entrevistes a tots els mitjans (ell mateix ho diu ben clar) i gestiona molt bé la polèmica com a ingredient per a provocar. Si us voleu distreure una estona, podeu veure com en Cuní es fregava les mans a cada titular que en Xavier Sala anava entregant estudiadament: “És còmic que els polítics parlin de refundar el capitalisme” (“l’anàlisi de la situació econòmica no es pot fer en base a la borsa“, “la borsa està en mans d’una colla d’histèrics i psicòpates“…). Recomanable de veure abans del proper 15N…

Hi llença una idea que també apareix en una altra entrevista seva: “La crisi a Espanya serà pitjor que als EUA“. Si trobeu l’estil d’en Xavier Sala massa provocador, sempre podeu veure l’Antoni Serra Ramoneda (catedràtic economia UAB, ex-president Caixa Catalunya, actual president a l’AQU…): “Seguir fent habitatges ara té poc sentit“.

La cronologia del que va passant la podem trobar a la Viquipèdia: “Crisis hipotecaria de 2007“… però amb tot, hi ha un concepte que m’ha portat de cap: què són i com es creen els diners? En format text hi ha un article als del 17-s que s’hi aproxima: “El 95% dels diners són creats pels bancs privats” (i un vídeo que ha corregut per la xarxa, al respecte). Hi ha alguna cosa que no acabo de lligar, però com a mínim han aconseguit picar-me la curiositat per saber més sobre el tema…

Però vaja, per acabar amb una mica d’humor, no us perdeu aquest vídeo: The Last Laugh – George Parr – Subprime… ah! i si en coneixeu cap altre, deixeu-lo com a comentari, que el veurem!

Al web Eye of science es poden veure unes fotografíes fantàstiques del món microscòpic que et deixen bocabadat. A part d’explicar-te el projecte i com obtenen aquestes imatges, a la galeria de fotografies es poden trobar les imatges junt a una explicació sobre què és el que hi ha fotografiat.

A mi m’han agradat des de “la closca” d’uns organismes uni-cel·lulars que hi ha al placton, fins les “escames-dentades” dels taurons, passant per la superfície dels pètals de la flor del cucut (entrada a la Viquipèdia) i les “escames” d’ala de papallona. Ah! i la que he triat per a fer la miniatura d’aquesta entrada, que no té “explicació” però apareix com a fons de pàgina en una secció de la galeria.

He fet una ullada a aquest article “Dynamic programming futures” JavaScript, Perl, PHP, Python, Ruby, and other dynamic languages are remaking the Web and bringing programming to the masses. Where should developers place their bets? i m’ha resultat interessant. Al final deixa caure la importància de la seva adaptació als multi-core i per extensió al paral·lelisme. No ho diu explícitament però fa referència la llibreria “multiprocessing” que ja ve de sèrie des de Python 2.6 (té la mateixa api que la de threads, però corre en diferents processos que poden estar en diferents cores…).

De fet, fa uns dies vaig cercar què hi havia sobre paral·lelisme a Python…

Fent una ullada a la documentació oficial, apareixen moltes opcions, i em vaig fixar en 3: multiprocessing, parallelpython i pythonBSP.

Sobre les dos primeres aquest article en parla amb exemples:
“”"
Both the processing package and Parallel Python tackle the issues of multi-processing in Python head on, from different directions. Where the processing [multiprocessing] package tries to fit itself into existing threading designs, pp uses a more explicit distributed job model. Each approach has benefits and drawbacks, and neither is suitable for every situation. Both, however, save you a lot of time over the alternative of writing everything yourself with low-level libraries. What an age to be alive!
“”"
La de “parallelpython” és molt explícita pel que fa a “repartir feines entre màquines”, i la la de “pythonBSP” aplica un paradigma diferent:
“”"
Message passing and multithreading aren’t the only models developed for parallel computing.
[...]
Synchronization is particularly unpleasant to deal with explicitly because bugs in synchronization handling are very hard to analyze.
[...]
In the rest of this article, I’ll try to convince you that a level-two model [Explicit: parallelism,comm; Implicit: sync] is much easier to work with, especially when combined with a high-level programming language such as Python.
[...]
BSP computations =  sequence of supersteps
superstep = computation(independent) + communication + barrier sync
combining comm/sync = impossibility of deadlocks (BSP prefered versus MPI!!!)
“”"

Finalment, veig que l’autor de “Programming Patterns” té una presentació sobre “Parallel Programming Patterns” que comença a “sistematitzar” aquest tipus de programació…