Fa temps que vaig descobrir Groovy (un llenguatge d’scripting sobre la JVM ideal per als que saben Java), i ara he trobat el complement ideal per a fer “pseudo-codi” (que es pot executar!) per a fer més fàcil l’estudi dels problemes de concurrència: GParallelizer. De fet, la cosa va més enllà, i es tracta d’una llibreria que facilita moltíssim la programació “en paral·lel” per aprofitar els nous multi-core…

Aquí va un petit exemple…

import org.gparallelizer.actors.pooledActors.AbstractPooledActor

class GameMaster extends AbstractPooledActor {
  int secretNum

  void afterStart() {
    secretNum = new Random().nextInt(10)
  }

  void act() {
    loop {
      react { int num ->
        if      ( num > secretNum )
          reply 'too large'
        else if ( num < secretNum )
          reply 'too small'
        else {
          reply 'you win'
          stop()
        }
      }
    }
  }
}

class Player extends AbstractPooledActor {
  String              name
  AbstractPooledActor server
  int                 myNum

  void act() {
    loop {
      myNum = new Random().nextInt(10)

      server.send myNum

      react {
        switch( it )
        {
          case 'too large':
            println "$name: $myNum was too large"; break
          case 'too small':
            println "$name: $myNum was too small"; break
          case 'you win':
            println "$name: I won $myNum"; stop(); break
        }
      }
    }
  }
}

final def master = new GameMaster()
final def player = new Player( name: 'Player', server: master )

master.start()
player.start()

Bé, sembla que aquest paradigma (que existeix des dels 70) va guanyant adeptes ara que estan de moda els multi-core: més en Groovy (1, 2) , Java, Scala, Python-Ruby (exemple chat), Erlang, .NET

L’exemple és petitó. La idea seria usar-lo per a les classes de concurrència. Els passos següents podrien ser:

- fer el jugador més “intel·ligent”: però no aporta res a les classes de Concurrència
- afegir més jugadors: servidor ha d’avisar a jugadors perdedors que la partida s’ha acabat
- servidor multi-actor: que el servidor estigui composat per més d’un actor, per tant afloren problemes d’accés concurrent al número secret…
- altres exemples en que hi hagi abraçada mortal donat el tipus de protocol…

vaja, que crec que permet “anar directament al gra” als problemes nous de Concurrència, deixant a una banda la dificultat habitual per a implementar-ho amb Java “pur”… com una mena de pseudo-codi (que es pot executar!). Un cop entesos i treballats els problemes, una darrera pràctica ja podria ser en Java “pur”.

He creat un fitxer comprimir http://namaste.maia.ub.es/actors2009-03-04.tar.gz, amb tot (groovy, llibreria actors i codi d’exemple), només cal descomprimir i executar…

; )

Estic provant Deepest Sender per a afegir entrades al bloc. L’he trobat aquí, on en comenten d’altres…

He fet una ullada a aquest article “Dynamic programming futures” JavaScript, Perl, PHP, Python, Ruby, and other dynamic languages are remaking the Web and bringing programming to the masses. Where should developers place their bets? i m’ha resultat interessant. Al final deixa caure la importància de la seva adaptació als multi-core i per extensió al paral·lelisme. No ho diu explícitament però fa referència la llibreria “multiprocessing” que ja ve de sèrie des de Python 2.6 (té la mateixa api que la de threads, però corre en diferents processos que poden estar en diferents cores…).

De fet, fa uns dies vaig cercar què hi havia sobre paral·lelisme a Python…

Fent una ullada a la documentació oficial, apareixen moltes opcions, i em vaig fixar en 3: multiprocessing, parallelpython i pythonBSP.

Sobre les dos primeres aquest article en parla amb exemples:
“”"
Both the processing package and Parallel Python tackle the issues of multi-processing in Python head on, from different directions. Where the processing [multiprocessing] package tries to fit itself into existing threading designs, pp uses a more explicit distributed job model. Each approach has benefits and drawbacks, and neither is suitable for every situation. Both, however, save you a lot of time over the alternative of writing everything yourself with low-level libraries. What an age to be alive!
“”"
La de “parallelpython” és molt explícita pel que fa a “repartir feines entre màquines”, i la la de “pythonBSP” aplica un paradigma diferent:
“”"
Message passing and multithreading aren’t the only models developed for parallel computing.
[...]
Synchronization is particularly unpleasant to deal with explicitly because bugs in synchronization handling are very hard to analyze.
[...]
In the rest of this article, I’ll try to convince you that a level-two model [Explicit: parallelism,comm; Implicit: sync] is much easier to work with, especially when combined with a high-level programming language such as Python.
[...]
BSP computations =  sequence of supersteps
superstep = computation(independent) + communication + barrier sync
combining comm/sync = impossibility of deadlocks (BSP prefered versus MPI!!!)
“”"

Finalment, veig que l’autor de “Programming Patterns” té una presentació sobre “Parallel Programming Patterns” que comença a “sistematitzar” aquest tipus de programació…

Tot i que de moment Google només ha tret el seu navegador Chromium per a Mircrosoft Windows, els de Codeweavers han tret una versió per a Linux per tal de demostrar que són capaços de portar aplicacions de MsWindows a Linux ràpidament. Podeu descarregar-lo seguint aquest enllaç.

Sovint, quan et mous amb el portàtil i et connectes a través de wifi, et trobes amb determinats ports tancats. Aleshores, què fas quan la connexió de xarxa no et permet usar determinats ports? o quan vols accedir remotament a una màquina que no té IP pública?… la solució pot passar per usar túnels SSH…

Un túnel SSH et permet aprofitar la connexió entre dues màquines via SSH per a fer-hi passar altres tipus d’informació a través d’ella.

Accés a correu-e

Per exemple, si la connexió que tens en un moment donat només et permet navegar per la web (port 80) i usar ssh (port 22) i vols que et funcioni el teu correu amb imap (ex. port 993) o l’smpt que uses habitualment (ex. port 587)… el que pots fer, és connectar-te per ssh a una màquina a la que tinguis accés i des d’aquesta, “saltar” a la que t’interessi. A continuació deixo un script d’exemple per accedir a GMail (si el teniu configurat, per exemple, des del Thunderbird):

#!/bin/bash

BRIDGE=usuari@maquina.pont.cat
OPTIONS=-fNL 

cp /etc/hosts /tmp/hosts
echo "127.0.0.1   imap.gmail.com smtp.gmail.com # TUNNEL.MAIL.ALL" >> /tmp/hosts
sudo cp /tmp/hosts /etc/hosts

sudo ssh $OPTIONS  993:imap.gmail.com:993  $BRIDGE
sudo ssh $OPTIONS  587:smtp.gmail.com:587  $BRIDGE

echo "Tunnels prepared (Press RETURN to close them)"
read

sudo pkill -9 -f "ssh -fNL "

cp /etc/hosts /tmp/hosts
grep -v TUNNEL.MAIL.ALL /tmp/hosts > /tmp/hostsCLEAN
sudo cp /tmp/hostsCLEAN /etc/hosts

En el moment que l’executeu, es connectarà a la màquina pont (una màquina a la que tingueu accés via ssh) i farà uns túnnels per a que us funcioni com si tinguéssiu els ports oberts des del vostre portàtil. Al prèmer return es tancaran i tot quedarà com abans.

Connectar-se a una màquina no accessible

Si el problema és que us voleu connectar a una màquina via ssh i no té IP fixa (ni se li poden redirigir els ports), també podeu usa un túnnel. Per exemple, si voleu connectar-vos a la màquina d’un amic per ajudar-lo, però té una connexió ADSL amb IP dinàmica i no pot obrir els ports del router… aleshores, el que podeu fer, és que ell executi l’script següent:

#!/bin/bash

echo “Accessing remote machine and opening a remote port, so”
echo “port 2222 on remote machine connects to”
echo “port 22 in this machine”
echo “Then you can use ’ssh -p 2222 user@localhost’ in remote machine”
echo
echo “Press Ctrl+C to stop the tunnel”
echo
# ex. ssh -N -R 2222:localhost:22 jcampos@namaste

ssh -N -R 2222:localhost:22 usuari@maquina.que.si.es.pot.accedir.cat

Amb aquest script, ell es connecta a la vostra màquina i obre un túnel a través del qual vosaltres podeu circular en sentit contrari i connectar-vos a la seva Si en comptes de redireecionar el port 22, redireccioneu el port 5900, podreu accedir-li al seu escriptori de forma gràfica si ell el comparteix amb VNC…

Doncs res més, amb aquest parell d’exemples de túnels es veu la potència que tenen i per a que es poden usar. Jo, des de que els he descobert, que estic flipant per un tub!

De totes les llaminadures visuals noves, n’he fet un recull del que més pràctic m’ha resultat, com ara: veure l’escriptori, veure les finestres actuals, veure tots els escriptoris alhora, fer transparent una finestra per veure el que hi ha sota…

Cal tenir instal·lat el compizconfig-settings-manager (ho podeu fer des del Menú principal / Sistema / Administració / Gestor de paquets Synaptic, o bé vent sudo aptitude install compizconfig-settings-manager).

Aleshores, executeu l’eina de configuració: Menú principal / Sistema / Preferències / Configuració avançada dels efectes d’escriptori (o crideu al ccsm des de consola), i ja podeu activar i configurar:

• Scale: mostra totes les finestres actuals en miniatura i permet canviar entre elles
  • Window Management / Scale / Bindings: Screen – TopLeft
• Show Desktop: “aparta” totes les finestres i mostra l’escriptori
  • General Options / General / Show Desktop : Screen – BottomLeft
• Expo: visualitza tots els escriptoris alhora, permet “Arrossegar&Desar” finestres entre ells, i amb doble clic, canvia d’escriptori
  • Desktop / Expo / Bindings: Screen – BottomRight
• Shift switcher: canvi entre finestres en 3D
  • s’usa amb la tecla Súper (Ms-Windows) esquerra i el tabulador.
• Fer opac: fa transparent una finestra quan tenim el ratolí sobre la inferior
  • cal activar també: Menú principal / Sistema / Preferències / Finestres / Selecciona les finestres quan el ratolí passi per sobre

Sovint l’estètica no és el més important, però fa el treball més agradable…

M’he fet un “scriptillu” per afegir-me algunes ràdios al reproductor de Gnome Rhythmbox (així el puc executar a totes les màquines que toco… ; ), pot ser us interessen o en podeu suggerir d’altres… i a més he deixat un parell de “trucs” sobre l’ús d’aquest reproductor…

Abans de les ràdios, una utilitat que potser ja coneixeu:

• Si feu girar la rodeta del ratolí sobre la icona de l’altaveu del sistema, modificareu el volum (sense haver de fer clic!) i el mateix passa amb la icona del Rhythmbox.
• Si feu un clic amb la rodeta -com si fos un botó- silenciareu la música. Això només funciona amb el Rhythmbox.
• Tot plegat és molt pràctic, ja que en qualsevol moment, mentre treballes, et vas ajustant molt ràpidament el volum. Al estar separats, acostumo a tocar el volum de la música a Rhythmbox, però no el general, i així si arriba un correu-e em continuo enterant…

L’scriptillu: podeu desar-lo amb el nom “rhythmdb-radios-executeMe.sh“

#!/bin/bash

RHYTHM_FILE="$HOME/.gnome2/rhythmbox/rhythmdb.xml"
NEW_CONTENT="./rhythmdb-radios.xml"

TOTAL_LINES=`wc -l $RHYTHM_FILE | awk '{ print $1 }'`
NO_LAST_LINE=`echo "$TOTAL_LINES - 1" | bc`

TIMESTAMP=`date --iso-8601=seconds`
BACKUP_FILE="$RHYTHM_FILE.$TIMESTAMP"

mv "$RHYTHM_FILE" "$BACKUP_FILE"
head -n $NO_LAST_LINE "$BACKUP_FILE" > "$RHYTHM_FILE"
cat "$NEW_CONTENT" >> "$RHYTHM_FILE"

echo "Radios added"
echo
echo "Probably you will need to install non-free codecs..."
echo
echo "e.g. sudo aptitude install gstreamer0.10-plugins-bad"
echo

i l’arxiu que conté les ràdios: deseu-lo amb el nom de “rhythmdb-radios.xml“

  <entry type="iradio">
<title>iCatFM</title>
<genre>Desconegut</genre>
<artist></artist>
<album></album>
<location>http://www.icatfm.cat/directes/icatfm_wm.m3u</location>
<play-count>1</play-count>
<last-played>1208421564</last-played>
<date>0</date>
<mimetype>application/octet-stream</mimetype>
<mb-trackid></mb-trackid>
<mb-artistid></mb-artistid>
<mb-albumid></mb-albumid>
<mb-albumartistid></mb-albumartistid>
<mb-artistsortname></mb-artistsortname>
</entry>
<entry type="iradio">
<title>CatInfo</title>
<genre>Desconegut</genre>
<artist></artist>
<album></album>
<location>http://www.catradio.cat/directes/catinfo_wm.m3u</location>
<date>0</date>
<mimetype>application/octet-stream</mimetype>
<mb-trackid></mb-trackid>
<mb-artistid></mb-artistid>
<mb-albumid></mb-albumid>
<mb-albumartistid></mb-albumartistid>
<mb-artistsortname></mb-artistsortname>
</entry>
<entry type="iradio">
<title>iCatJazz</title>
<genre>Desconegut</genre>
<artist></artist>
<album></album>
<location>http://www.icatfm.cat/directes/icatjazz_wm.m3u</location>
<date>0</date>
<mimetype>application/octet-stream</mimetype>
<mb-trackid></mb-trackid>
<mb-artistid></mb-artistid>
<mb-albumid></mb-albumid>
<mb-albumartistid></mb-albumartistid>
<mb-artistsortname></mb-artistsortname>
</entry>
<entry type="iradio">
<title>Rac1</title>
<genre>Desconegut</genre>
<artist></artist>
<album></album>
<location>http://www.rac1.org/audio/Player/rac1.pls</location>
<play-count>1</play-count>
<last-played>1208421847</last-played>
<bitrate>24</bitrate>
<date>0</date>
<mimetype>application/octet-stream</mimetype>
<mb-trackid></mb-trackid>
<mb-artistid></mb-artistid>
<mb-albumid></mb-albumid>
<mb-albumartistid></mb-albumartistid>
<mb-artistsortname></mb-artistsortname>
</entry>
<entry type="iradio">
<title>MusicAtles</title>
<genre>Desconegut</genre>
<artist></artist>
<album></album>
<location>http://www.icatfm.cat/directes/musicatles_wm.m3u</location>
<date>0</date>
<mimetype>application/octet-stream</mimetype>
<mb-trackid></mb-trackid>
<mb-artistid></mb-artistid>
<mb-albumid></mb-albumid>
<mb-albumartistid></mb-albumartistid>
<mb-artistsortname></mb-artistsortname>
</entry>
<entry type="iradio">
<title>CatMúsica</title>
<genre>Desconegut</genre>
<artist></artist>
<album></album>
<location>http://www.catradio.cat/directes/catmusica_wm.m3u</location>
<play-count>2</play-count>
<last-played>1208421981</last-played>
<date>0</date>
<mimetype>application/octet-stream</mimetype>
<mb-trackid></mb-trackid>
<mb-artistid></mb-artistid>
<mb-albumid></mb-albumid>
<mb-albumartistid></mb-albumartistid>
<mb-artistsortname></mb-artistsortname>
</entry>
<entry type="iradio">
<title>TotCat</title>
<genre>Desconegut</genre>
<artist></artist>
<album></album>
<location>http://www.icatfm.cat/directes/totcat_wm.m3u</location>
<date>0</date>
<mimetype>application/octet-stream</mimetype>
<mb-trackid></mb-trackid>
<mb-artistid></mb-artistid>
<mb-albumid></mb-albumid>
<mb-albumartistid></mb-albumartistid>
<mb-artistsortname></mb-artistsortname>
</entry>
<entry type="iradio">
<title>CatRadio</title>
<genre>Desconegut</genre>
<artist></artist>
<album></album>
<location>http://www.catradio.cat/directes/catradio_wm.m3u</location>
<date>0</date>
<mimetype>application/octet-stream</mimetype>
<mb-trackid></mb-trackid>
<mb-artistid></mb-artistid>
<mb-albumid></mb-albumid>
<mb-albumartistid></mb-albumartistid>
<mb-artistsortname></mb-artistsortname>
</entry>
</rhythmdb>

ara doncs, tan sols que executeu l’scriptillu teclejant ./rhythmdb-radios-executeMe.sh en una consola…

Intermitentment he patit problemes de baixa qualitat d’impressió de PDFs des d’Ubuntu Gutsy. Avui finalment he fet una ullada al tema, i he vist que tenen oberta una incidència i no sembla que estigui resolta a la propera Ubuntu Hardy… Així que entretant, com alternativa a Evince, estic usant KPdf i veig que funciona perfectament. Crec que la “biodiversitat” al programari lliure és un dels seus punts forts ; ) en aquest cas…

…al tractar-se de dos programes que fan el mateix (de cara al públic) però de forma diferent (de cara al programador), no els afecten simultàniament els mateixos problemes i disposem d’alternatives. Un cop més, veig com a positiu l’existència de més d’una aplicació per a fer el mateix, i no pas com a una mera repetició de feina… Llarga vida a la diversitat en la seva visió més àmplia…

Com treballar amb documents d’OpenOffice quan no està instal·lat?

Si estàs en un ordinador on no pots instal·lar programari i només disposa de Microsoft Word, pots usar aquest convertidor de .odt a .doc. Tan mateix, si t’interessa saber “el perquè” d’aquest format que ha motivat que el proper 26 de març sigui el “Document Freedom Day“, pots seguir llegint…

El format de document usat per l’OpenOffice és l’Open Document Format (ODF), un format per a guardar la informació que:

• és un estàndard de la ISO (International Organization for Standarization), com ho són les mides de paper DIN-A4 (ISO-216), o les normes de qualitat (ISO-9000)
  • Microsoft també està intentant fer que el seu format (OpenXML) sigui un estàndard; tan mateix, de moment no ha pogut perquè ha presentat una proposta molt extensa i complexa, que en realitat no descriu tots els detalls (aquest web explica els motius). No seria el primer cop, que promou un format, i després realitza canvis per tal que només es vegi bé el que s’ha creat amb els seus productes… De fet, dels judicis contra aquesta companyia s’ha forjat el terme “Adopta, estén i aniquil·la” (Embrace, extend and extinguish) per reflectir el que ha fet en més d’una ocasió. És una versió sofisticada del “llop que es disfressa amb llana d’ovella“.
  • existeix un tercer format, promogut pel Govern Xinés, anomenat Uniform Office Format (UOF). Aquest format de moment no és estàndard, però al ser usat per una “administració tan gran” és el que s’anomena un estàndard de facto (com el de Microsoft, pel fet d’usar-lo en els seus productes). Actualment existeixen convertidors amb l’ODF, i declaracions per part dels promotors de UOF i ODF de mirar de fusionar-los (no sembla senzill, tècnicament parlant…).
• està disponible en moltes aplicacions (de fet la mateixa Microsoft va indicar que el seu producte podria usar l’estàndard amb un “complement”… però es tem que usi l’estratègia Embrace, extend and extinguish, també hi ha altres projectes per a fer que el Ms-Word pugui treballar amb l’ODF).
• està recolzat per un munt d’organitzacions.
• ja hi ha molts països que han decidit usar aquest format per als seus documents, independentment de les aplicacions usades, amb l’objectiu de garantir-se l’accés a la informació.
• el proper 26 de març se celebrarà el “Document Freedom Day“, per a divulgar la importància de treballar amb formats de documentació lliures (altrament, hi ha gent que no pot llegir els documents que va fer fa set anys, perquè estan en un format propietari del qual no es coneix com extreure’n les dades, i el programari ja no està disponible).

Per acabar, un fragment interessant d’un document en català del Document Freedom Day: “Vivim en una era digital on els documents de paper estan progressivament essent reemplaçats per registres electrònics. Ara fins i tot ja podem albirar el dia que deixem d’utilitzar el paper i el boli. En aqueixa situació, la pervivència al llarg del temps de les dades és essencial. Això és especialment important per als contractes legals i els documents dels governs, que han de romandre per dècades, o fins i tot segles. De la mateixa manera que hi ha hagut molts proveïdors que han ofert paper i bolis al llarg de la història, no només un, el mateix cal per als formats electrònics, que han de ser independents d’un únic proveïdor. Aquesta és l’única garantia d’un accés a llarg termini a les dades, encara que les empreses responsables desapareguin, canviïn llurs estratègies o augmentin dramàticament llurs tarifes.“

Per tant, crec que el millor, enlloc de convertir els documents a MsOffice, és usar l’OpenDocument amb qualsevol dels editors que el suporta.

Al actualitzar el meu CV me adonat que em faltava una classe de Latex, el simplecv.cls i per a solucionar-ho he seguit aquestes passes:…

wget http://www.ctan.org/get/macros/latex/contrib/simplecv.zip
unzip simplecv.zip
cd simplecv
latex simplecv.ins
cd ..
sudo cp -r simplecv /usr/share/texmf-texlive/tex/latex/
sudo texhash
lyx
#Menu: Tools/Reconfigure
#Menu: File/Quit
lyx
(font original)