De la crisi se n’ha parlat molt, se’n parla molt, i sembla que se’n parlarà més… Tot plegat, molta gent té la sensació que es tracta d’una crisi “d’altes esferes” que de fet “no notem gaire”… Em temo que efectivament, encara no l’hem notat gaire, perquè l’anem a notar… ja conec gent que l’està patint de primera mà…

Hi ha un “personatge estrambòtic i provocador”, conegut per les seves americanes a tot color, que com a mínim resulta distret i incita a la reflexió: Xavier Sala i Martín. Ara mateix s’està forrant amb entrevistes a tots els mitjans (ell mateix ho diu ben clar) i gestiona molt bé la polèmica com a ingredient per a provocar. Si us voleu distreure una estona, podeu veure com en Cuní es fregava les mans a cada titular que en Xavier Sala anava entregant estudiadament: “És còmic que els polítics parlin de refundar el capitalisme” (“l’anàlisi de la situació econòmica no es pot fer en base a la borsa“, “la borsa està en mans d’una colla d’histèrics i psicòpates“…). Recomanable de veure abans del proper 15N…

Hi llença una idea que també apareix en una altra entrevista seva: “La crisi a Espanya serà pitjor que als EUA“. Si trobeu l’estil d’en Xavier Sala massa provocador, sempre podeu veure l’Antoni Serra Ramoneda (catedràtic economia UAB, ex-president Caixa Catalunya, actual president a l’AQU…): “Seguir fent habitatges ara té poc sentit“.

La cronologia del que va passant la podem trobar a la Viquipèdia: “Crisis hipotecaria de 2007“… però amb tot, hi ha un concepte que m’ha portat de cap: què són i com es creen els diners? En format text hi ha un article als del 17-s que s’hi aproxima: “El 95% dels diners són creats pels bancs privats” (i un vídeo que ha corregut per la xarxa, al respecte). Hi ha alguna cosa que no acabo de lligar, però com a mínim han aconseguit picar-me la curiositat per saber més sobre el tema…

Però vaja, per acabar amb una mica d’humor, no us perdeu aquest vídeo: The Last Laugh – George Parr – Subprime… ah! i si en coneixeu cap altre, deixeu-lo com a comentari, que el veurem!

Avui he vist uns vídeos que em van enviar:

A Vision of Students Today

Information R/evolution

The Machine is Us/ing US

i m’han agradat! a part dels missatges, el que més m’ha agradat és la forma de presentar-los…

que traduït a l’era digital, l’XML ja el tenia vist, però el CSS n’ha fet una bona posada en escena…

o en llenguatge musical, la partitura era bona i l’interpret excel·lent….

sovint penso que “tot canvia per a que tot resti” –sembla que ho va dir un tal Heràclides–, al veure el vídeo dels joves “desafiant amb les seves veritats quotidianes” i els comentaris “reaccionaris” que sovint fan els “més madurs”… he recordat que Aristòtil ja deia “Què en farem d’aquest jovent?”…

així que crec, que només ens queda REpensar…